Maquiladora. Foto: Fernando Moleres

"Com a treballadora temporal, no tinc pagues extres, ni vacances pagades ni indemnització per acomiadament. Estic buscant un lloc on instal·lar-me per a poder portar els meus fills a viure amb mi i ser una mare amb tots els meus pollets sota les ales".
Ragel. Recolleix fruita a Sudàfrica, que després s'exporta als supermercats dels Estats Units.

"Hem de fer hores extres fins a la mitjanit per a poder tenir uns ingressos decents. Em fa por tenir fills perquè no sé com els podré mantenir".
Nong, 26 anys, cus roba interior per a Victoria's Secret a Tailàndia.

"No tenim dret a posar-nos malaltes. Un dia no em trobava bé i vaig portar al meu cap una nota del metge; vaig rebre una amonestació per escrit".
Zakia, 36 anys, cus peces de roba al Marroc per a empreses espanyoles com ara Induyco i El Corte Inglés.

La globalització ha fet que milions de dones dels països en desenvolupament puguin accedir al mercat laboral. Treballen a les cadenes globals de producció de les empreses multinacionals, produïnt mercaderies que impulsen el creixement de les exportacions: recullen i envasen fruita, cusen peces de roba, tallen flors i munten joguines. Aquestes feines podrien aportar a les dones els ingressos, la seguretat i el suport que necessiten per a sortir de la pobresa juntament amb les seves famílies. Doncs és ben bé al contrari, se'ls nega sistematicament la participació que els correspon en els beneficis que genera la globalització.

Els contractes - si és que en tenen - són de curta durada i la dona treballa a un ritme frenètic a canvi d'un salari molt baix, en condicions d'insalubritat. Es veu forçada a realitzar moltes hores per a guanyar els diners suficients per poder subsistir. La majoria d'elles no gaudeix d'una baixa per malaltia o per maternitat, poques disposen d'una cobertura sanitària o d'atur, i la minoria aconsegueix estalviar alguna cosa. En comptes de recolzar el desenvolupament a llarg termini, el comerç fomenta la inseguretat i la vulnerabilitat de milions de dones treballadores.

Les repercussions d'aquesta inseguretat a la feina van més enllà del lloc de treball. Encara avui es considera que les dones s'han d'ocupar de pujar els fills i de cuidar els avis o familiars malalts encara que treballin a fora de casa. Suporten una doble càrrega i poques vegades reben ajudes dels seus governs o empresaris per portar-la a terme dignament. La pressió que suporten pot perjudicar seriosament la seva salut, desestructurar les famílies i minar les possibilitats de què els seus fills accedeixin a un futur millor. El resultat: precisament elles, que són la columna vertebral de la generació de riquesa de molts països, són les que se'ls prohibeix gaudir dels beneficis que el comerç els podria donar.